El nostre propòsit és aconseguir una millora en la qualitat de les persones, des de la infantesa a l'edat adulta. Partint d'una orientació psicològica cognitiva-conductual i tenint en compte les característiques individuals de cada persona.

El treball terapèutic es realitza en col·laboració amb altres especialistes de la salut i de l'educació ( psiquiatres, mestres, logopedes, assistents socials,... ), per tal d'oferir un abordatge integral, global i multidisciplinari.

Tractem la major part dels trastorns i problemes psicològics i psicopedagògics, tant en la població infantil com adulta.

Significat de Pigmalió:

En la mitologia grega, Pigmalió va ser un rei de Xipre que es va enamorar d'una estàtua de la deessa Afrodita. Tan fort va ser el seu desig que, segons explica la llegenda, l'estàtua es va fer de carn i ossos.

Aquesta llegenda grega va donar nom a un fenomen psicològic, que es refereix al procés mitjançant el qual les creences i expectatives d'un grup respecte a algú afecten la seva conducta fins a tal punt que es provoca en el grup la confirmació d'aquestes expectatives. Es basa en què quan algú anticipa un fet i creu fermament en ell, existeixen moltes possibilitats que es compleixi. Això es coneix amb el nom d'Efecte Pigmalió o de "la profecia que es compleix a si mateixa".

Rosenthal va fer un experiment al 1968. Va donar als mestres d'una escola una relació d'alumnes i els va dir que un grup tenia una capacitat superior a l'altre. Això no era cert, els grups havien estat triats a l'atzar. Però els professors no ho sabien i el grup que Rosenthal havia classificat com a superior va avançar més a nivell intel·lectual que la resta. El mestre esperava millors resultats i els va obtenir, amb la qual cosa la profecia quedava complerta.

Així doncs, convé revisar les nostres expectatives, doncs, a vegades, actuem de forma contradictòria. Per exemple, li diem al nostre fill que estudiï, però creiem que no ho farà perquè ja ho hem intentat moltes vegades. Aquest procés ha estat esquitxat amb frases de l'estil: "Així no aprovaràs; no fas res més que veure la televisió". Sense adonar-nos-en, estem col·laborant en què el fill compleixi el que pensem. Per tant, necessitem tenir expectatives constructives que els permetin aconseguir el millor de nosaltres mateixos.